Foto: Marly Carolina Martínez Soto (Autor: UIB).

Esporles, 18 de juliol de 2017. Marly Carolina Martínez Soto va defensar la seva tesi doctoral dirigida pels doctors Gotzon Basterretxea, de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i Antonio Tovar Sánchez, de l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMAN). L'esdeveniment va tenir lloc el 7 de juliol de 2017 a la Universitat de les Illes Balears.

El port de Maó té característiques interessants des del punt de vista biogeoquímic, que ofereixen una bona oportunitat per analitzar els processos i transformacions biogeoquímics que afecten el funcionament ecològic d'un ecosistema costaner mediterrani amb intercanvi restringit amb el mar, abastant els dos principals compartiments ambientals: els sediments i la columna d'aigua.

Els resultats mostren que, malgrat totes les variacions estacionals i/o episòdiques, la concentració dels nutrients inorgànics mostra un gradient persistent durant tot l'any (interior–exterior). Això reflecteix la importància de les aportacions terrestres en aquesta zona, i suggereix la superposició de dues fonts de nutrients principals, una d'antropogènica i una altra de relacionada amb esdeveniments episòdics. La recerca suggereix que les variacions que ocorren entre les fonts i els processos biogeoquímics interns determinen el balanç de nutrients de l'estuari. En conseqüència, la composició del fitoplàncton i la seva productivitat varia, i això es reflecteix en les variacions espaciotemporals de la clorofil·la, que en general mostra una marcada variació temporal. Així, el fitoplàncton a Maó mostra una successió particular, dominada per la presència d’espècies amb motilitat durant tot l'any.

L'avaluació de l'activitat de la fosfatasa alcalina (APA) en el fitoplàncton, suggereix l'existència d'estrès per la poca disponibilitat de fosfat, tant a l'estiu com a la tardor. Els bioassaigs realitzats mostren que l'APA  és persistent, i indiquen que, en algunes espècies de dinoflagel·lats, l'activitat d'aquest enzim no està controlada per la concentració de fosfat en el medi, i se suggereix un ús selectiu de fòsfor orgànic, o una resposta metabòlica lenta als canvis en les formes de fòsfor.

També hi ha una important aportació de metalls traça, que poden tenir un paper important en la colimitació de la producció primària. Els resultats mostren que la majoria dels metalls traça dissolts en les aigües del port també exhibeixen un marcat gradient de concentració (interior-exterior). En particular, alguns metalls com ara el coure, el ferro i el plom presenten concentracions especialment altes en comparació amb altres zones costaneres del Mediterrani. En avaluar la concentració de metalls als sediments superficials de Maó, s'observa que les concentracions de coure, mercuri, plom i zinc són majors en comparació a altres llocs costaners del Mediterrani.

L'avaluació dels fluxos de metalls, mitjançant un balanç de masses, revela que, en comparació amb altres fonts aparents, els sediments són la principal font dels metalls que es troben a la columna d'aigua. Això suggereix la importància de la resuspensió dels sediments produïda pel trànsit de vaixells de gran importància a l'interior del port. Aquest fet se sustenta per les bones correlacions entre les concentracions d'aquests i els isòtops de radi (223Ra i 224Ra) a les aigües superficials de l'estuari. La datació per isòtops de nuclis de sediments obtinguts al port ha proporcionat un registre històric que revela que el contingut de metalls en el sediment de Maó és el resultat de les diverses activitats industrials desenvolupades en aquesta zona. Conjuminat amb això, els resultats del factor d'enriquiment (EF) i de l'índex de geoacumulació (Igeo) assenyalen que els sediments profunds de Maó estan enriquits pel que fa a alguns metalls. Això suggereix que qualsevol alteració física significativa de l'ambient sedimentari pot provocar la resuspensió de quantitats significatives d'alguns metalls traça. 

En general, els resultats d'aquesta tesi aporten gran informació per a la comprensió del funcionament d'aquest tipus d'ecosistemes i deixen en evidència la particularitat i importància dels processos biogeoquímics que allí es desenvolupen.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: Els canvis biogeoquímics a l'ecosistema del port de Maó. (UIB)