Figura: Vista en perspectiva 3D d'una partícula amb forma d’esferoide prolat i les seves projeccions en diferents plans sota diferents condicions d'orientació. El senyal de la difracció làser permet obtenir l'orientació espacial de les partícules en suspensió a partir d'un simple ajust bilineal

Esporles, 29 de abril de 2020. Determinar l'abundància, la mida i l'orientació de les partícules a la mar és molt interessant per comprendre molts dels processos físics i biogeoquímics que tenen lloc a l'oceà.

La composició del material particulat en suspensió, ja sigui plàncton, matèria orgànica o compostos minerals, així com la seva orientació influeixen sobre les propietats òptiques de la columna d'aigua.

Aquestes partícules suspeses són part fonamental dels fluxos verticals de matèria i de les interaccions entre els microorganismes que habiten les aigües marines.
 

Exemple d'això és que els satèl·lits d'observació utilitzen el senyal dispersat per aquestes partícules per inferir les condicions ambientals de les nostres mars i, en conseqüència, conèixer les característiques de les partícules existents a la columna d'aigua és imprescindible perquè proporcionin una informació adequada.

De la mateixa manera, molts dels processos de migració i acumulació d'organismes a determinades profunditats que realitza el plàncton marí necessiten comportaments orientats que poden ser estimulats per la llum, la distribució de nutrients, la predació, les variacions fisicoquímiques del mitjà o per molècules de comunicació intercel·lular.