Foto: Angelet comú (Leptidea sinapis) (Autor: Pau Colom)

Esporles, 30 de desembre de 2020. La capacitat d'adaptació de les espècies pot ser insuficiente pot ser insuficient davant les projeccions de canvi climàtic i podria suposar pèrdues irreversibles de biodiversitat aquest mateix segle.

Les papallones, indicadors de salut ambiental

Són un grup model d'estudi a causa de la seva capacitat bioindicadora. Com que són organismes peciloterms (la temperatura corporal depèn del medi extern), el cicle biològic de les papallones està lligat estretament al clima. A més, la seva curta vida i les múltiples generacions que es poden succeir un mateix any permeten detectar ràpidament l'efecte de pertorbacions ambientals en les seves poblacions.

El projecte de ciència ciutadana Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) pretén conèixer amb precisió l'evolució de les espècies a partir de la repetició setmanal de censos visuals realitzats en itineraris fixos des del març fins al setembre. Des de 1994, una xarxa extensa de voluntaris ha comptat gairebé tres milions de papallones de 188 espècies a 185 localitats de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes d'aquests projectes a gran escala espaciotemporal, podem saber com es veuen afectades les espècies pel canvi climàtic i si aquest és una amenaça real per a les espècies.

Les papallones apareixen abans

Un dels primers efectes detectats del canvi climàtic varen ser les modificacions en la fenologia de les espècies, és a dir, en el moment en què ocorren les diferents fases del seu cicle biològic (ou, larva, pupa i adult) al llarg de l'any. 

Comptar papallones setmana rere setmana ens permet conèixer el moment en què apareixen les papallones adultes cada temporada. Amb aquestes dades, s'ha constatat que, al llarg de dues dècades, l’aparició de les espècies de papallones s’ha avançat de dos a deu dies.

L'explicació és clara: una temperatura més elevada provoca un desenvolupament més ràpid de les fases immadures de les papallones (ou, larva i crisàlide) i, per tant, l’aparició més primerenca de les papallones adultes.

De cada vegada més al nord i a més altitud

També hi ha prou evidències que moltes espècies canvien la seva distribució com a resposta al canvi climàtic, i es desplacen cap al nord i zones més elevades a la recerca d'un clima més suau. En illes amb orografia escassa com Menorca, una resposta habitual de les espècies a l'increment de la temperatura podria ser la dispersió cap a barrancs amb condicions microclimàtiques més suaus.

Les espècies, en declivi

Les dades que genera el CBMS cada any ens permeten conèixer amb precisió l'evolució de les poblacions de papallones mediterrànies. A Catalunya i Andorra, aquestes dades varen evidenciar que, en vint anys, el 70 per cent de les espècies havia patit tendències regressives, i les més afectades foren les espècies especialistes (aquelles amb menys mobilitat i menys capacitat per colonitzar hàbitats diversos).

No obstant això, en illes com Menorca, on hi ha més proporció d'espècies generalistes (més mobilitat i capacitat d'ocupar ambients diferents),  les tendències poblacionals de les papallones també són alarmants.

El canvi climàtic no n’és l'únic culpable

A la regió mediterrània, la disponibilitat d'aigua és un factor limitant per a les espècies. L'increment de la temperatura, conjuntament amb menys precipitació, sembla estar relacionat amb les tendències negatives de les papallones, especialment en els ambients més àrids.

No obstant això, els canvis en els usos de terra també tenen un efecte clar en moltes espècies de papallones. L'abandonament de l'agricultura i la ramaderia extensiva tradicionals de les últimes dècades ha suposat un procés de transformació de molts ecosistemes. Hàbitats oberts amb una gran diversitat de flors i habitats per una gran diversitat de papallones i altres pol·linitzadors s'han anat transformat en matolls i hàbitats forestals més pobres en recursos disponibles per a aquests insectes.

Així mateix, molts ambients agrícoles s'han convertit en hàbitats hostils a causa de la intensificació que ha transformat l'agricultura (ús de pesticides, extensió de monocultius, utilització de maquinària pesada, desaparició de marges entre finques, etc.) i ha fragmentat els hàbitats els últims cinquanta anys.

Totes aquestes amenaces d'origen humà, a més del canvi climàtic, suposen un desafiament per a la conservació de la biodiversitat.

En el futur, haurem indagar en les causes de la disminució de les espècies a partir d'anàlisis multifactorials que englobin el conjunt dels factors que hem esmentat. Només així podrem determinar causes, avaluar efectes i fer projeccions fiables al voltant de la relació entre canvi global i biodiversitat. Al final, això facilitarà als gestors l'optimització dels esforços destinats a mitigar els efectes del canvi global.

Per a més informació, clicau aquí: «Comptar papallones per entendre la manera com el canvi climàtic afecta la biodiversitat».

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació:

• Contamos mariposas para entender cómo el cambio climático afecta a la biodiversidad (Yahoo! Noticias)
• Contamos mariposas para entender cómo el cambio climático afecta a la biodiversidad (Foreign Affairs)
• Contamos mariposas para entender cómo el cambio climático afecta a la biodiversidad (Diario de Navarra)
• Mariposas, cambio climático y biodiversidad (Humanidad y Medio)