• La caça il·legal, les línies elèctriques i els gats domèstics entre les amenaces d'aquest ànec emblemàtic dels aiguamolls mediterranis.

Amb l'objectiu d'avaluar l'eficàcia del programa de recuperació del xarxet marbrenc, l'ànec més amenaçat d'Europa i una espècie emblemàtica dels aiguamolls mediterranis, investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, la Universitat d'Alacant (UA) i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) a Balears han dut a terme un estudi que ha permès conèixer la supervivència dels individus alliberats a la Comunitat Valenciana, identificar les principals causes de mortalitat i, finalment, avaluar la viabilitat de l'espècie en el futur.

Per a això, han estat clau les dades proporcionades per albiraments d'individus anellats, així com les dades recollides mitjançant dispositius GPS amb els quals s'ha equipat a més de 40 exemplars en els últims anys.

L'estudi conclou que, si no es redueix almenys un 40% de la mortalitat no natural del xarxet marbrenc, els programes de recuperació d'aquesta espècie a Espanya fracassaran. La situació de l'espècie a Balears és més optimista, ja que la població, malgrat ser petita, va en augment.

L'ànec més amenaçat d'Europa

El xarxet marbrenc és considerat l'ànec més amenaçat d'Europa. A Espanya, aquesta espècie forma part de la llista d'espècies en risc imminent d'extinció, arribant pràcticament a desaparèixer fa una dècada, quan tan sols es van detectar unes desenes de parelles reproductores a l'entorn de Doñana i els aiguamolls del sud d'Alacant, i menys de cinc parelles en S’Albufera de Mallorca.

Per a revertir aquesta situació, tant les Comunitats Autònomes com el govern central van emprendre diverses accions de conservació, entre elles un programa de recuperació amb alliberament d'exemplars criats en captivitat.

Gràcies a aquest programa, s'han alliberat més de tres mil individus en els últims anys, però malgrat això, les poblacions peninsulars de xarxet marbrenc no remunten com s'esperava. Al Parc Natural de S’Albufera de Mallorca, no obstant això, la població ha experimentat un augment gradual durant l'última dècada, arribant a comptar amb 13 parelles reproductores en 2023.

Foto: Cerceta Pardilla, Wikipedia

Per què no estan funcionant els programes de recuperació de l'espècie en península?

Els resultats de l'estudi assenyalen que la mortalitat per causes no naturals, com la caça il·legal, col·lisions amb línies elèctriques o depredació per gats, triplica la mortalitat natural.

La caça il·legal, ja sigui per errors d'identificació en el transcurs de cacera legal, o bé per caça furtiva, va destacar com la causa més significativa de mortalitat per a l'espècie, afectant a un de cada tres exemplars marcats, tant silvestres com criats en captivitat.

Per a determinar les causes de mortalitat, l'ús dels dispositius GPS va ser crucial, ja que incorporaven un sistema de monitoratge vital, que permetia, a més de la ubicació de l'animal, identificar el dia de la mort.

Els investigadors sospiten que en gran manera podria deure's a caça il·legal, ja que el 70% d'aquests dispositius va deixar de funcionar sobtadament quan l'ocell es trobava dins d'un vedat.

A més, els resultats alerten que la presència de gats domèstics en aiguamolls és una amenaça emergent que ha d'abordar-se amb atenció ja que s'han detectat casos de depredació per aquests felins, la qual cosa pot produir pèrdues importants.

Segons Juan Manuel Pérez García, investigador de l'Àrea d'Ecologia de la UMH, les elevades taxes de mortalitat no natural estan comprometent la recuperació d'aquesta espècie críticament amenaçada en els aiguamolls valencians. “Si no es redueix la mortalitat d'origen humà no serà possible tenir una població estable, per molts exemplars criats en captivitat que s'alliberin”, apunta l'expert. Ana Sanz Aguilar, investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB) subratlla que la protecció d'aiguamolls i la limitació de la caça, que es va dur a terme al Parc Natural de S’Albufera de Mallorca han estat claus per a millorar l'estat de l'espècie a Balears.

Les anàlisis indiquen que la mortalitat no natural d'aquests ocells hauria de reduir-se en un 40% per a aconseguir recuperar les poblacions llevantines.

Foto: Cerceta pardilla. Autor: O. Aldeguer

Mesures urgents per a garantir la pervivència de l'espècie

Per a aconseguir-ho, els autors de l'estudi, proposen diverses mesures urgents que inclouen prohibir la caça d'ocells aquàtics en hores amb mala visibilitat per a evitar confusions i morts accidentals d'espècies no cinegètiques, augmentar la persecució del furtivisme, controlar els depredadors exòtics en aiguamolls, i millorar la gestió de l'aigua per a reduir els brots de malalties com el botulisme.

Els investigadors també indiquen que podrien introduir-se algunes millores en els programes de recuperació basats en cria en captivitat i alliberament. Suggereixen que l'estratègia de retardar l'alliberament d'ocells criats en captivitat fins al final de la temporada de caça podria tenir efectes negatius a llarg termini, en augmentar l'habituació als humans i la dependència de fonts d'aliment predictibles. Finalment, plantegen recomanacions per a reduir l'estada en captivitat i proporcionar entrenament antidepredador als ocells alliberats en lloes gàbies de cria.

Accés a l'article:

Pérez‐García, J. M., Sebastián‐González, E., Rodríguez‐Caro, R., Sanz‐Aguilar, A., Botella, F. (2023). Blind shots: non‐natural mortality counteracts conservation efforts of a threatened waterbird”. Animal Conservation. https://doi.org/10.1111/acv.12906