Pescadors recreatius voluntaris dels Clubs Nàutics de l'Arenal, la Ràpita i l'Estanyol, participen en unes jornades científiques de pesca experimental, revelant el potencial de col·laboració entre aficionats, experts i autoritats per a l'avaluació i gestió dels recursos pesquers.

La biomassa marina, indicador clau de la salut de les nostres reserves, es mesura en quilograms per quilòmetre quadrat d'espècies explotades. El seu seguiment és essencial per a determinar l'eficàcia de les àrees protegides. A través de mètodes com a censos visuals, marcatge i pesca experimental, s'obté una imatge clara de l'estat de conservació de les espècies.

Existeixen diversos mètodes científics per a mesurar la biomassa de peixos, com els censos visuals, el marcatge i la pesca experimental, cadascun amb els seus avantatges i desavantatges. Una estratègia efectiva, provada en altres països, és involucrar als pescadors recreatius en els plans de seguiment.

Les illes Balears, amb 42.000 llicències de pesca recreativa actives, destaquen per la importància d'aquesta pràctica, que proporciona dades crucials per al monitoratge continu de la biomassa de peixos. Malgrat la seva rellevància, la col·laboració entre pescadors, científics i administracions ha estat  subtilitzada en el nostre arxipèlag.

En un esforç per canviar aquesta dinàmica, la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han iniciat una campanya de jornades de pesca experimental com a part del projecte “Servei per al Suport als Plans de Pesca, MEPRO 5220/2023”, i cerca consolidar als clubs nàutics com a plataformes de seguiment de les reserves marines.

Foto: Captures d'una de les pesques estandarditzades realitzada per un pescador recreatiu en la reserva marina de la badia de Palma abans de ser retornades al seu mitjà. Autor: Josep Alós

Les jornades tenen dos objectius principals. Primer, involucrar directament als pescadors dels clubs nàutics en la recopilació de dades mitjançant pesques experimentals estandarditzades, realitzades al costat de científics per a generar informació sobre l'estat dels recursos pesquers. Segon, promocionar l'eina digital dissenyada per a declarar les captures de la pesca recreativa, una app anomenada 'Diario de Pesca Recreativa', on els mateixos pescadors poden registrar les seves captures després d'una jornada en la mar.

Els primers Clubs Nàutics adherits a la iniciativa han estat el Club Nàutic S’Arenal, Club Nàutic Sa Ràpita i Club Nàutic S’Estanyol. En aquests clubs s'han organitzat jornades científiques amb la participació de prop de 40 pescadors i 15 embarcacions, que han realitzat pesques experimentals en les reserves marines de la Badia de Palma i Migjorn.

Aquestes jornades s'han efectuat en localitzacions amb més de dues dècades de registres de captures per part de la Direcció General de Pesca. Les dades recents permetran analitzar l'evolució de la biomassa en aquestes reserves. S'han documentat més de mil peixos, incloent-hi mesuraments i fotografies estandarditzades. Les anàlisis preliminars són prometedores, mostrant, per exemple, que la probabilitat de capturar exemplars grans de ‘vaca’ (Serranus scriba) s'ha incrementat notablement.

Les troballes indiquen no sols un enfortiment en la quantitat de vida marina de la xarxa de reserves marines de les Balears, evidenciant l'èxit de les mesures de protecció ambiental, sinó també un increment en els beneficis socioeconòmics, amb pescadors reportant captures més abundants i de major grandària.

Aquest reeixit model col·laboratiu planteja un futur prometedor, amb la possibilitat d'estendre's a més clubs nàutics i reserves marines de Balears, i la integració d'aquestes jornades de pesca estandarditzada en les activitats habituals dels pescadors, forjant així una xarxa de monitoratge permanent per a les nostres preuades reserves marines.