El projecte CLOCKS estudiarà el rellotge intern dels peixos
- El projecte estudiarà, per primera vegada, el comportament circadià al llarg de la vida dels peixos marins, des de larves fins a ancians, i les conseqüències que té per a les persones
Foto: Raor en su hospedaje de reposo: las arenas de las aguas poco profundas de las Illes Balears (Autora: Martina Martorell)
Esporles, 30 de juliol de 2020. Investigadors del Grup d’Ecologia de Peixos de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA (CSIC-UIB), el Grup de Neurofisiologia del Son i dels Ritmes Biològics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) del Govern de les Illes Balears estudien les causes i les conseqüències dels cronotips, variacions en el ritme biològic circadià, en peixos marins en el marc del Projecte CLOCKS. Des de l’1 de juny, treballen en aquest projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació en el marc dels Projectes d’R+D+I del Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, i que tindrà una durada de tres anys.
«Els peixos, tenen cronotips com els humans, però quines són causes i conseqüències tenen?». Aquesta pregunta ha empès els investigadors a analitzar el comportament del raor (Xyrichtys novacula), una espècie que aporta molta informació sobre processos ecològics que fins ara eren poc entesos i que tenen un impacte socioeconòmic molt fort a les Illes Balears. «Com a resultat de treballs anteriors, sabem que hi ha individus que s’aixequen, segons el seu rellotge intern, a les 7.15 am, coincidint amb la sortida del sol, i d’altres que s’aixequen a les 11 am, i això ho fan consistentment al llarg del temps. És a dir, existeixen diferents cronotips que reflecteixen el mateix que s’ha observat en les persones», explica el Dr. Josep Alós, investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i responsable del projecte.
En aquests estudis anteriors veieren que els cronotips tenen conseqüències, com succeeix en el cas de les persones. Aixecar-se més prest o més tard té implicacions en la nostra salut, la feina, les relacions o, fins i tot, l’economia. En els peixos, els científics han trobat que els cronotips influeixen en el funcionament de l’oceà i, per exemple, en quins peixos es pesquen i acaben al nostre plat, cosa que afecta la pesca sostenible. Ara, els investigadors volen saber per què uns individus s’aixequen més prest i d’altres, més tard, i, per fer-ho, treballaran en un projecte multidisciplinari amb tecnologia puntera. «A partir de sistemes com els emprats en els dispositius mòbils, podrem conèixer en profunditat com funcionen les societats animals i estudiar fenòmens com la transmissió de la informació social o la dispersió de malalties. Això podria ajudar també a entendre com funcionen aquests processos en les societats humanes», apunta Alós.
L’espècie d’estudi, el raor, permet fer experiments amb molts individus en un ambient homogeni, com és l’arena de la Reserva Marina de la Badia de Palma. «Quan el raor es retira per dormir, s’enterra a l’arena i això ens permet diferenciar-lo molt bé. A més, és una espècie representativa de moltes d’altres, ja que és costanera, s’explota per a la pesca i té una importància socioeconòmica rellevant. Aquesta espècie té una estructura social complexa, gràcies a la qual podem entendre no solament les conseqüències dels diferents cronotips en les societats de peixos, sinó també com funcionen les societats animals, incloent-hi la nostra espècie. Aquestes característiques converteixen el raor en una espècie “ideal” per al seu estudi», destaca Alós.
A banda del raor, el projecte pretén estudiar també el caràcter global dels cronotips, és a dir, aquestes diferències entre individus a l’hora d’anar a dormir i aixecar-se que tenen implicacions en l’ecologia i el funcionament del medi marí. Amb aquest objectiu, els científics utilitzaran la base de dades global European Aquatic Animal Tracking Network i recopilaran dades de les interaccions socials i dels cronotips de moltes espècies, com bacallans, orades o llagostes, per replicar l’estudi dels raors i veure si els cronotips són una característica global de les poblacions de peixos.
Per a més informació clicau aquí: «Un projecte liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) estudia el rellotge intern dels peixos»
El Consell de Mallorca reconoce las colecciones del Imedea y la finca de Alfàbia como museográficas
La Comisión Técnica Insular de Museos del Consell de Mallorca ha aprobado este martes el reconocimiento como colecciones museográficas los fondos del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea), situado en Esporles, y los de la finca de Alfàbia, en Bunyola. Así lo ha comunicado este martes la institución insular en una nota de prensa, en la que ha especificado que ya son diez los museos y las colecciones reconocidos por el Consell y que pueden acceder a las ayudas que convo ...
Leer más: https://www.europapress.es/illes-balears/noticia-consell-mallorca-reconoce-colecciones-imedea-finca-alfabia-museograficas-20200609150907.html
(c) 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
Font: IMEDEA (UIB-CSIC) y Representación Institucional del CSIC en las Illes Balears
Més informació:
- Un proyecto liderado por el IMEDEA (CSIC-UIB) estudia el reloj interno de los peces (Representación Institucional del CSIC en las Illes Balears)
- Un projecte liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) estudia el rellotge intern dels peixos (UIB)
- Un proyecto liderado por el IMEDEA estudia el reloj interno de los peces (La Cope)
- Científicos de la UIB investigan el “reloj interno” del raor (Nou Diari)
- Por qué unos peces se levantan más temprano que otros (Humanidad y Medio)
- Por qué unos peces se levantan más temprano que otros (Ecoavant)
- Por qué hay peces que se despiertan más temprano que otros (La Nación)
- Por qué unos peces se levantan más temprano que otros? (El blog juan manuel moreno ocampo)